jueves, diciembre 10, 2009

Llir entre Cards: De quan estava equivocat

Després de veure un comentari de l'Eva en el post Adéu llir entre cards, he aconseguit recuperar aquest curiós article que va publicar el diari Avui de la mà de Salvador Sostres, tot i que no sé a quin nivell va ser censurat.

LLIR ENTRE CARDS
De quan estava equivocat
Setembre 2007
Salvador Sostres

Et recordo encara de la meva època sociata. Ens vàrem conèixer a la sortida d’una ràdio i tenies les dents més separades i el serrell tallat amb menys gràcia però per una cosa o per l’altra te’m vas posar a les ganes. Van ser algunes trucades vagues i d’altres més concretes; i un dia vam anar a sopar al Drolma i la llum se n’anà i encengueren espelmes. Era pels volts del Nadal del 2000, em sembla. Recordo uns escamarlans esplèndids i que vam marxar sense pagar; molta estona més tard ens n’adonàrem però el Drolma podia esperar i nosaltres teníem en canvi ocupacions més urgents per despatxar. Sortint del Majestic prengueres un diari del prestatge de la premsa, un qualsevol, sense mirar, i vaig pensar: "Per què vol un diari?", i quan arribàrem al teu utilitari platejat em donares la meitat del diari perquè no m’embrutés els pantalons quan m’ajupís per mirar si sota el cotxe t’hi havien posat una bomba. Per la feina que feies aleshores, consideraves que podies ser un objectiu del terror, i d’una banda semblaves espantada i de l’altra ho contaves excitada, radiant de rebre per fi alguna atenció del món, encara que fos sota forma d’amenaça. Primer va costar una mica, perquè jo estava una mica tímid i tu encara em demanaves si estava segur que era una bona idea, però després va ser una meravella i he de dir-te que mai més no he tornat a conèixer un cul com el teu. Va ser una vegada i ja està, no tornàrem a trucar-nos. Va ser una vegada i ja està, però quina vegada. Va ser una vegada però fins al fons, fins al final. Llavors, esclar, no tenia la mala llet que tinc ara, plenament instal·lat com estava en la meva etapa equivocada; però ahir no vaig poder evitar dir-me: "Una sociata menys que ens queda per encular", mentre veia la teva fotografia a tots els diaris.

No hay comentarios: